Les qualitats
del so
|
||||
Qualitat
|
Durada
|
Altura
|
Intensitat
|
Timbre
|
S’expressa
|
llarg - curt
|
agut - greu
|
fort - fluix
|
instrument o font sonora
(ex. trompeta)
|
Ve donada per
|
el temps
Segons |
la freqüència d'ona
Herzs v/s |
l'amplitud d'ona
decibels |
els harmònics
|
Elements musicals que
genera
|
figures musicals, ritme i
moviment
|
notes musicals,
melodia i harmonia
|
dinàmiques
|
timbre, instrumentaci
|
EL SO
El so és un fenomen físic. Una ona vibratòria produïda per la vibració d'un cos. Esta té unes qualitats mesurables.
Representació gràfica del so:
L'altura
o to
Cada so es
caracteritza per la seva velocitat específica de vibració, que impressiona de
manera peculiar el sentit auditiu. Aquesta propietat rep el nom de to.
Els sons de
major o menor freqüència es denominen respectivament, aguts o greus; termes
relatius, ja que entre els tons diferents un d'ells serà sempre més agut que
l'altre i a l'inrevés.
La durada
Tots els
sons tenen una durada determinada, depèn del temps, més llarg o més curt i es mesura
en segons, minuts...
La
intensitat
És la
qualitat que permet distingir entre sons forts o dèbils. A més de l'amplitud en
la percepció de la intensitat, influeix la distància a què es troba situat el
foc sonor de l'oient i la capacitat auditiva d'aquest.
El
timbre
Si el to
permet diferenciar un sons d'uns altres per la seva freqüència, i la intensitat
els sons forts o dèbils, el timbre completa les possibilitats de varietats de
l'art musical des del punt de vista acústic, per que és la qualitat que permet
distingir els sons produïts pels diferents instruments.
Aquesta
qualitat físicament s'anomena forma d'ona
PRODUCCIÓ
DEL SO
El
so es pot produir de dues maneres:
Mecànicament: per mig de quatre accions:
Bufar, raspar, colpejar i polsar
Artificialment: per mig de generadors
electrònics i les noves tecnologies aplicades a la informàtica; Sintetitzador i
sampler.
 |
| Sampler |
El sampler
és un instrument musical digital i electroacústic
amb el qual es poden enregistrar mostres de sons des d'una font externa, per
posteriorment editar-los, guardar-los i modificar-los de diverses maneres; els
sons així emmagatzemats poden reproduir-se posteriorment, per exemple,
mitjançant un teclat.
 |
| Sintetitzador |
PROPAGACIÓ DEL SO
El
so es propaga en forma d'ones sonores mecàniques, longitudinals i
tridimensionals.
Per
tant, el so, com a ona mecànica, no pot desplaçar-se en buit, necessiten
fer-ho a través d'un medi material: gas (aire), líquid (aigua) o sòlid (granit).
L'existència d'un medi material no es suficient. Es requerix que aquest siga
elàstic. Un medi rígid no permet la transmissió del so, perquè no permet les
vibracions i, com hem vist, la propagació de la pertorbació es produeix per la
compressió i expansió del medi. Es a dir, l'elasticitat
del medi permet que cada partícula transmeta la pertorbació a la partícula
adjacent, donant orige a un moviment en cadena.
D'altra
banda, que el so siga una ona longitudinal implica que el moviment de les
partícules que transporta l'ona es produeix en la mateixa direcció de
propagació de l'ona.
VELOCITAT DEL SO
La velocitat de propagació de l'ona sonora (velocitat del so) depèn de les característiques del medi on es propaga i no de les característiques de l'ona o de la força que la genera.
Malgrat que la velocitat del so no depèn del to
(freqüència) ni de la longitud d'ona ni de cap altre paràmetre físic, sí que és
important la seua atenuació. Este fenomen s'explica per la llei quadràtica
inversa que asevera que cada vegada que
s'augmenta al doble la distància a la font sonora, la intensitat sonora disminueix.
En
general, la velocitat del so és major en els sòlids que en els líquids i en els
líquids major que en els gasos:
La velocitat del so varia
davant dels canvis de temperatura del medi. Açò es deu
al fet que un augment de la temperatura es traduïx amb un augment de la
freqüència amb què es produïxen les interaccions entre les partícules que
transporten la vibració i aquest augment d'activitat fa que augmente la
velocitat. Per exemple, sobre una superfície nevada, el so és capaç de desplaçar-se
travessant grans distàncies. Açò és possible gràcies a les refraccions
produïdes davall la neu, que no és medi uniforme. Cada capa de neu té una
temperatura diferent. Les més profundes, on no arriba la llum solar, estan més
fredes que les superficials. En aquestes capes més fredes pròximes al sòl, el
so es propaga amb menor velocitat.
FENÒMENS FÍSICS PRODUÏTS PER EL SO
El senyal acústic original s'ha extingit, però encara ens
és tornat so en forma d'ona reflectida. L'eco s'explica per que l'ona
reflectida ens arriba en un temps superior al de la persistència acústica.
Es produeix eco quan l'ona sonora es reflectix
perpendicularment en una paret. Perquè es produïsca eco, la superfície
reflectora ha d'estar separada del focus sonor una determinada distància: 17
metres.
L'oïda pot distingir separadament sensacions que estiguen
per damunt del temps de persistència acústica, que és 0.1 segons per a sons
musicals i 0.07 segons per a sons secs (paraula). Per tant, si l'oïda capta un
so directe i, després dels temps de persistència especificats, capta el so
reflectit, s'apreciarà l'efecte de l'eco.
Semblant a l'eco. Es produeix reverberació quan les ones reflectides arriben a l'oient
abans de l'extinció de l'ona directa, és a dir, en un temps menor que el de
persistència acústica de l'oïda. Estes ones reflectides tindràn un
retardament no superior a 1/10 de segon o de 17 metres, que és el valor de la
persistència acústica. Quan el reptat és major i no parlem de reverberació,
sinó d'eco.
En un recinte xicotet la reverberació pot
resultar inapreciable, però quant major és el recinte, millor percep l'oïda
este retarde o lleugera prolongació del so.
Per a determinar com és la reverberació en un
determinat recinte s'utilitza un paràmetre fisc conegut com a temps de reverberació que mesura la
persistència del so en una sala després de cessar la font.
 |
| Eco |
 |
| Reverberació |
• El coeficient d'absorció que indica la quantitat de so que absorbeix
una superfície en relació amb què reflectix.
• La freqüència crítica és la freqüència a partir de la qual una paret
rígida comença a absorbir part de l'energia de les ones incidents.
RESONÀNCIA
EFECTE
DOPPLER
Efecte
Doppler Augment o disminució de la freqüència d'una onda sonora quan la font
que la produïx i la persona que la capta s'allunyen l'una de l'altra o
s'aproximen l'una a l'altra. "el efecte Doppler va ser descobert pel físic
austríac Christian Doppler en 1842.
PERCEPCIÓ DEL SO
A la nostra oïda ens
arriba una vibració, esta es captada per la nostra orella, converteix esta
vibració en una senyal elèctrica, que envia al nostre cervell, on s'enregistren
els diferents sons i on els reconeguem.
ACÚSTICA: És
la ciència que s'encarrega d'estudiar tot allò relacionat amb el so. .A efectes
pràctics, l'acústica estudia la producció, transmissió, emmagatzematge, insonorització,
percepció o reproducció del so. (Sales de
concert, teatres, auditoris..)
UTILITATS PRÀCTIQUES DEL SO
UTILITATS PRÀCTIQUES DEL SO
 |
| Sonar |
 |
| Sala concerts |
 |
| Ecografies |
Pepe wapo
ResponderEliminarcrack
ResponderEliminar