Unitat 3. El so

Les qualitats del so

Qualitat
Durada
Altura
Intensitat
Timbre
S’expressa
llarg - curt
agut - greu
fort - fluix
instrument o font sonora
(ex. trompeta)
Ve donada per
el temps
Segons
la freqüència d'ona
Herzs v/s
l'amplitud d'ona
decibels
els harmònics

Elements musicals que genera
figures musicals, ritme i moviment
notes musicals, melodia  i harmonia
dinàmiques
timbre, instrumentaci



EL SO
El so és un fenomen físic. Una ona vibratòria produïda per la vibració d'un cos. Esta té unes qualitats mesurables.
Representació gràfica del so:



L'altura o to
Cada so es caracteritza per la seva velocitat específica de vibració, que impressiona de manera peculiar el sentit auditiu. Aquesta propietat rep el nom de to.
Els sons de major o menor freqüència es denominen respectivament, aguts o greus; termes relatius, ja que entre els tons diferents un d'ells serà sempre més agut que l'altre i a l'inrevés.
La durada
Tots els sons tenen una durada determinada, depèn del temps, més llarg o més curt i es mesura en segons, minuts...
La intensitat
És la qualitat que permet distingir entre sons forts o dèbils. A més de l'amplitud en la percepció de la intensitat, influeix la distància a què es troba situat el foc sonor de l'oient i la capacitat auditiva d'aquest.
El timbre
Si el to permet diferenciar un sons d'uns altres per la seva freqüència, i la intensitat els sons forts o dèbils, el timbre completa les possibilitats de varietats de l'art musical des del punt de vista acústic, per que és la qualitat que permet distingir els sons produïts pels diferents instruments.
Aquesta qualitat físicament s'anomena forma d'ona

PRODUCCIÓ DEL SO
El so es pot produir de dues maneres:
Mecànicament: per mig de quatre accions: Bufar, raspar, colpejar i polsar
Artificialment: per mig de generadors electrònics i les noves tecnologies aplicades a la informàtica; Sintetitzador i sampler.
Sampler
El sampler és un instrument musical digital i electroacústic amb el qual es poden enregistrar mostres de sons des d'una font externa, per posteriorment editar-los, guardar-los i modificar-los de diverses maneres; els sons així emmagatzemats poden reproduir-se posteriorment, per exemple, mitjançant un teclat.

Sintetitzador
El sintetitzador és un instrument musical electròfon, la utilització a partir de l'últim terç del segle XX, que utilitza variacions de voltatge per a la producció de so, en els models analògics, i d'altres tècniques com el mostreig o la FM (modulació de freqüència) en els models digitals.


PROPAGACIÓ DEL SO
El so es propaga en forma d'ones sonores mecàniques, longitudinals i tridimensionals.
Per tant, el so, com a ona mecànica, no pot desplaçar-se en buit, necessiten fer-ho a través d'un medi material: gas (aire), líquid (aigua) o sòlid (granit). L'existència d'un medi material no es suficient. Es requerix que aquest siga elàstic. Un medi rígid no permet la transmissió del so, perquè no permet les vibracions i, com hem vist, la propagació de la pertorbació es produeix per la compressió i expansió del medi. Es a dir, l'elasticitat del medi permet que cada partícula transmeta la pertorbació a la partícula adjacent, donant orige a un moviment en cadena.
D'altra banda, que el so siga una ona longitudinal implica que el moviment de les partícules que transporta l'ona es produeix en la mateixa direcció de propagació de l'ona.

     VELOCITAT DEL SO
     La velocitat de propagació de l'ona sonora (velocitat del so) depèn de les característiques del medi on es propaga i no de les característiques de l'ona o de la força que la genera.
Malgrat que la velocitat del so no depèn del to (freqüència) ni de la longitud d'ona ni de cap altre paràmetre físic, sí que és important la seua atenuació. Este fenomen s'explica per la llei quadràtica inversa que asevera que cada vegada que s'augmenta al doble la distància a la font sonora, la intensitat sonora disminueix.
En general, la velocitat del so és major en els sòlids que en els líquids i en els líquids major que en els gasos:

La velocitat del so varia davant dels canvis de temperatura del medi. Açò es deu al fet que un augment de la temperatura es traduïx amb un augment de la freqüència amb què es produïxen les interaccions entre les partícules que transporten la vibració i aquest augment d'activitat fa que augmente la velocitat. Per exemple, sobre una superfície nevada, el so és capaç de desplaçar-se travessant grans distàncies. Açò és possible gràcies a les refraccions produïdes davall la neu, que no és medi uniforme. Cada capa de neu té una temperatura diferent. Les més profundes, on no arriba la llum solar, estan més fredes que les superficials. En aquestes capes més fredes pròximes al sòl, el so es propaga amb menor velocitat.


FENÒMENS FÍSICS PRODUÏTS PER EL SO


ECO I REVERBERACIÓ

El senyal acústic original s'ha extingit, però encara ens és tornat so en forma d'ona reflectida. L'eco s'explica per que l'ona reflectida ens arriba en un temps superior al de la persistència acústica.
Es produeix eco quan l'ona sonora es reflectix perpendicularment en una paret. Perquè es produïsca eco, la superfície reflectora ha d'estar separada del focus sonor una determinada distància: 17 metres.

L'oïda pot distingir separadament sensacions que estiguen per damunt del temps de persistència acústica, que és 0.1 segons per a sons musicals i 0.07 segons per a sons secs (paraula). Per tant, si l'oïda capta un so directe i, després dels temps de persistència especificats, capta el so reflectit, s'apreciarà l'efecte de l'eco.
Reverberació
Semblant a l'eco. Es produeix reverberació quan les ones reflectides arriben a l'oient abans de l'extinció de l'ona directa, és a dir, en un temps menor que el de persistència acústica de l'oïda. Estes ones reflectides tindràn un retardament no superior a 1/10 de segon o de 17 metres, que és el valor de la persistència acústica. Quan el reptat és major i no parlem de reverberació, sinó d'eco.
En un recinte xicotet la reverberació pot resultar inapreciable, però quant major és el recinte, millor percep l'oïda este retarde o lleugera prolongació del so.
Per a determinar com és la reverberació en un determinat recinte s'utilitza un paràmetre fisc conegut com a temps de reverberació que mesura la persistència del so en una sala després de cessar la font.


Eco
Quan una ona sonora arriba a una superfície, la major part de la seua energia es reflectix, però un percentatge d'esta, és absorbida pel nou medi. Tots els mitjans absorbixen part d'energia que propaguen, cap és completament opac.
Reverberació
En relació amb l'absorció ha de tindre's en compte:
  El coeficient d'absorció que indica la quantitat de so que absorbeix una superfície en relació amb què reflectix.
  La freqüència crítica és la freqüència a partir de la qual una paret rígida comença a absorbir part de l'energia de les ones incidents.

RESONÀNCIA

EFECTE DOPPLER

Efecte Doppler Augment o disminució de la freqüència d'una onda sonora quan la font que la produïx i la persona que la capta s'allunyen l'una de l'altra o s'aproximen l'una a l'altra. "el efecte Doppler va ser descobert pel físic austríac Christian Doppler en 1842.


PERCEPCIÓ DEL SO
A la nostra oïda ens arriba una vibració, esta es captada per la nostra orella, converteix esta vibració en una senyal elèctrica, que envia al nostre cervell, on s'enregistren els diferents sons i on els reconeguem.


ACÚSTICA: És la ciència que s'encarrega d'estudiar tot allò relacionat amb el so. .A efectes pràctics, l'acústica estudia la producció, transmissió, emmagatzematge, insonorització, percepció o reproducció del so. (Sales de  concert, teatres, auditoris..)

UTILITATS PRÀCTIQUES DEL SO
Sonar

Sala concerts

Ecografies

2 comentarios: